adj. ferésteco ferest brau salvatge Cp. ferotge Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Ant. Incivilitzat. Semicivilitzat. Primitiu. Salvatge. Cp. inculte, primari Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ingovernable indòcil revés contumaç ineducable incorregible salvatge ésser de mal plec, de difícil governar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 salvatge. truculent atroç brau. Un combat brau i aspre. 2 Esdevenir ferotge: Enferotgir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 bèl·lua o fera, bèstia salvatge. bruto brutal. Deixant als bruts els camps i llur despulla (Ausiàs March). No hi ha en la terra brutal tan fer... (Jaume Roig, «Lo Spill»). salvatgina, bèstia salvatge, esp. de caça. bestiola, animal petit, esp. insecte. Cp. cuca atzemblao haveria, animal de [...]

1 barbàric, relatiu als pobles bàrbars. 2 Fig. vàndal cafre salvatge incivil, ignorant, cruel, temerari. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

deshabitat, que ha cessat d'ésser habitat. desert, on no hi ha habitants. erm(dit d'un terreny) desolat, inhabitat, desert, abandonat. solitari, dit d'un lloc on hom es troba sol (paratge, lloc). despoblat. Una regió despoblada. salvatge. Una illa deserta i salvatge. buit, dit d'una casa, d [...]

adj. Dit d'una persona poc comunicativa. esquiu esquívol esquerp salvatge(hiperb.) ésser una cuca de forat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. cultura, s'aplica més aviat considerant les coses de l'esperit Ant. Incivilització. Estat de natura. Estat salvatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 xenòfob, que odia els estrangers. 2 (Dit d'una regió o terra) inhòspit. Un paratge inhòspit. orc salvatge Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]